mental: fer mentalment una restricció o limitació a allò que hom diu. 3 Fer callar: imposar silenci(en sentit propi i fig.) cloure la boca (a algú) fer emmudir Cp. tapar algú: posar-li objeccions, etc., que el deixin sense saber què dir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 constrènyero coercir coaccionar forçar estrènyer. Les circumstàncies l'estrenyien a fer-ho. engatjar(gal·licisme incorporat al rossellonès, Alc.) reduir. Veure's reduït a demanar caritat. imposar(amb el nom de la cosa obligada com a complement). Imposà silenci a la multitud. acorralar(fig.), [...]

. carejar(tr.), posar els objectes de millor qualitat a la part superior, en omplir un sac, un pot, etc. endossar, posar a algú una peça d'abric al dors. plantar(fam.). On vols que el planti, aquest quadre? fotre(vulg.). Fot les pomes al cistell. També pron. No et fotis a plorar. imposar [...]

) el peu al coll tiranitzar apoderar. Vencé i apoderà els enemics. superar sobrar. No el pogué sobrar per la força, però ho feu amb l'astúcia. doblegar(fig.) domar(fig.) composar(≠ compondre), imposar a algú la nostra voluntat, fent-li creure el que volem. tenir (algú) a la seva mercè (o [...]

bé, que tot hi cap. compaginar, arranjar unint amb art les diferents parts d'un conjunt. També, en tipografia, arranjar el text donant-li la forma de les pàgines. imposar(en tipografia), arranjar sobre una taula especial la forma d'impremta per a ésser portada a la màquina. fer. Fer el [...]